El municipi de Porqueres no es constitueix com a una unitat geografica natural, però Miànigues amb les seves serres, turons i paisatges suaus, és diferent a la resta de pobles que formen la Porqueres actual. Miànigues compta amb un clima atemperat i amb paratges de gran bellesa.

Situat al sud de l'estany de Banyoles, entre les carreteres locals de Pujarnol i Camós es troba a 220 metre sobre el nivell del mar.

Els seus límits són, al nord amb la carretera de Camós, al sud la carretera de Pujarnol, a l'est el camí anticde Girona a Olot, i a l'oest la Perpinyana. Una part important del poble es concentra al voltant de l'esglèsia parroquial, però la majoria de cases pairals estan repartides pel terme.

La seva esglèsia parroquial està dedicada a Sant Romà i va ser cedida el 957 al monestir de Banyoles pel bisbe de Girona. Té per sufragània l'antiga parròquia de Sant Pere de Guèmol de Banyoles. Miànigues apareix esmentat en els documents com a Millianicas (957), Milleanicae (1086) i Millanicae (1097).

Miànigues celebra la seva festa major el primer cap de setmana de setembre.